Maria-Mercè López Cobo

Directora de l’Institut Terra Roja Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) mlopez41@xtec.cat

L’Institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet és un centre tipificat amb l’etiqueta de «centre de màxima complexitat». Això significa que el perfil dels estudiants que hi trobem és molt divers a causa del nivell socioeconòmic baix de les famílies, del desconeixement generalitzat de la llengua catalana —i en bona mesura també de la castellana— ja que tenim un 90% d’alumnes nouvinguts, del baix rendiment escolar de gran part dels alumnes que es matriculen a primer, d’un elevat percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials, i d’un desconeixement dels eixos culturals bàsics de la cultura europea. Malgrat totes aquestes dificultats no defallim i, any rere any, ens empesquem estratègies didàctiques de tota mena que ens permetin arribar millor a aquest alumnat. Així, en adonar-nos, el 2006, de la deficient comprensió lectora de l’alumnat i que això repercutia directament en la seva incapacitat per assolir continguts, vàrem començar a desenvolupar petits projectes transversals relacionats amb el fet lector i en els quals s’impliquessin tots els àmbits educatius. Impulsar la lectura a través de la nostra biblioteca escolar, la BiblioTerra, va ser una prioritat. I ens vam llançar de cap a fer ILEC (el Pla d’Impuls a la Lectura del Departament d’Ensenyament). Però projectes perfectament consolidats com el nostre Llegim un Clàssic, que cada curs se centra en una obra cabdal de la Literatura Universal i que constitueix un eix temàtic transversal per a tots els nivells educatius, amb disseny d’activitats curriculars relacionades amb el text o una gimcana temàtica final en la qual participa tothom —alumnes, professors, EAP i PAS—, van ser determinants en una millora destacable dels resultats de centre en comprensió lectora. Actualment les darreres tendències educatives ens donen la raó: els alumnes aprenen millor si hi intervenen activament. En aquest procés, el docent ha de ser un guia que proposi reptes que s’ajustin als perfils de tots els nostres alumnes. El docent ha de proporcionar situacions i entorns prou rics per tal que l’alumne esdevingui prou autònom per a la creació dels propis continguts d’aprenentatge i per avaluar el seu avenç. Els llibres de text no estan pensats per a això, però els equips docents, que reflexionem contínuament sobre per a què ensenyem els continguts i per a què proposem les activitats que han de fer els alumnes, ho tenim molt clar. El treball per projectes no és una moda fugissera, és una necessitat real.

Un replantejament educatiu radical

Rere un període de cinc anys de provatures vàries en el qual els nostres alumnes han desenvolupat a l’aula petits projectes lligats a una matèria concreta, de visitar i escoltar altres centres, i després d’incorporar-nos a un munt de formacions teòriques proposades pel Departament, enguany hem engegat una etapa nova en què incorporem plenament el treball per projectes, cosa que ha demanat un esforç organitzatiu i una redistribució dels recursos assignats al centre. I ho hem fet de manera sistemàtica en el primer curs de l’ESO amb la idea de mantenir un sistema similar en els cursos superiors. Pel que fa les matèries de contingut propi aquestes s’organitzen en blocs de nou hores setmanals amb el professor especialista, que també és tutor d’un dels grups, per a les quals invertim una notable borsa d’hores destinada a formar sis grups reduïts, cosa que millora el treball grupal i l’acció tutorial.

Matèries		1r
De contingut	Ciències Naturals	3 h	8 projectes específics de cinc setmanes
propi	Ciències Socials	3 h
	Tecnologia	2 h
	Tutoria	1 h
	Llengua Catalana i Literatura	3 h	3 projectes transversals trimestrals
Instrumentals	Llengua Castellana i Literatura	3 h
	Llengua Estrangera	3 h
	Matemàtiques	3 h
	Música	2 h
	Educació Visual i Plàstica	2 h
	Educació Física	2 h
	Religió / Valors	1 h	Projecte de convivència
De reforç o	Matèries optatives	2 h	Grups flexibles
ampliació	Total setmanal	30 h

Durant 5 setmanes cada tutor guiarà un projecte concret (2 de Socials, 2 de Tecnologia i 2 de Ciències), més 2 més curts: un d’inicial que introdueix en la metodologia del treball per projectes i els recursos didàctics i tecnològics disponibles, i un de final de caràcter avaluador. Els alumnes intensivament se submergeixen en mons fascinants per resoldre reptes que no s’imaginaven pas que els serien plantejats: un viatge a la Prehistòria, un altre d’al·lucinant pel món de la programació Scratch, la construcció d’una joguina, les reserves d’animals, els pobles de la Mediterrània o bé els fenòmens naturals més espectaculars. No amagarem pas que aquesta organització —que no pas els continguts— no és original nostra, sinó que l’hem manllevada d’altres experiències de la ciutat. Ara bé, la novetat de la nostra aplicació diferenciada consisteix a incorporar-hi també l’aportació de les matèries instrumentals de manera no específica, sinó transversal, sobretot perquè aquest caràcter instrumental ens permet de vehicular-hi qualsevol contingut relacionat amb el món en el qual vivim i en el qual volem integrar els nostres alumnes com a ciutadans responsables, solidaris i respectuosos amb l’entorn i amb els altres. Ras i curt, quan fem una classe de llengua, podem parlar de qualsevol tema i els podem triar segons els nostres interessos. I podem fer el mateix per contextualitzar un problema matemàtic o bé una obra d’art. Per això els nostres tres projectes trimestrals transversals complementen tots aquells aspectes curriculars que els projectes de matèria han hagut de bandejar per manca de temps, cosa que és una crítica habitual entre els detractors del treball per projectes. Posem un exemple: els nostres professors de Socials i els de Ciències de primer es dolien que no havien sabut encabir els continguts relatius al sistema solar en els projectes pensats per a primer. És clar, els currículums són molt amplis i, encara que els regirem d’una banda i d’una altra, de vegades no es poden reunir tots els continguts en un parell de projectes. Les matèries instrumentals es van llançar al rescat amb un projecte innovador, ric, imaginatiu i molt competencial, Contacte!, en el qual els alumnes han rebut una comunicació molt distorsionada i estranya d’una càpsula espacial alienígena amb la tripulació hibernada, que afirmava haver rebut una sonda sonora procedent de la Terra amb un contingut incomprensible i en demanaven informació. Al marge de l’impacte ocasionat pel plantejament del tema (res d’«el nostre planeta es troba en el Sistema Solar dins de la Via Làctia…», si més no d’entrada), hi hem pogut encabir tanta informació com hem volgut (el planeta, el cosmos, mitologia, art, sistemes de representació, la distribució horària, les estacions, formes de vida…), una visita al planetàrium, lectures de ciència-ficció, comunicacions de la troballa a la NASA… El projecte ocupa un trimestre sencer. I això sense deixar de treballar les llengües (català, castellà i anglès), les arts (música i dibuix) i les matemàtiques o l’esport. Els alumnes són bombardejats amb una llarga sèrie de documents de treball en diversos formats: fitxes, links, preguntes perquè facin recerca, imatges, articles, àudios… Tot el material proporcionat és tan sols una manera d’ajudar a reunir informació. El treball no consisteix a omplir documents perquè el professor els corregeixi, sinó que han de ser emprats per elaborar un producte final. Com ho han de fer? No hi ha una solució única, és clar; ben al contrari, n’hi ha tantes com habilitats mostrin els nois, i poden ser tan originals com se’ls acudeixi: presentacions digitals de diferents formats, gravacions radiofòniques, vídeos, infografies, mapes conceptuals… i una exposició final davant d’un tribunal que avaluï. Precisament, l’avaluació és una qüestió que mereix una consideració específica. Com ho hem de fer? Individualment? Per equips, ja que els alumnes han treballat sempre en grup? Ignorant el treball del dia a dia? Premiant els millors i penalitzant els pitjors alumnes? Cercant errades? És evident que cal tenir present tota la feina, però també que el procés ha de ser formatiu. Nosaltres emprem rúbriques que guien els alumnes per saber què hauran de fer i com ho hauran de fer durant i al final de tot el procés. Quantes? Moltes: de presentació oral, de seguiment diari, d’autoavaluació del treball en equip, d’autoavaluació individual d’aprenentatge… Usem rúbriques objectives i compartides per tot l’alumnat per avaluar la tasca que han fet, però sobretot, el procés de millora i d’adquisició de coneixements que han experimentat. Aquestes rúbriques, a més a més, gaudeixen d’una consideració universal de justícia entre els alumnes perquè les entenen. I, finalment, el material final presentat cal que sigui correcte i respongui perfectament al repte plantejat, cosa que el tribunal valora conjuntament. Es tracta d’una avaluació clarament formativa que presenta molts avantatges pedagògics perquè la comparteixen alumnat i professorat implicat, alhora que marca un canvi metodològic positiu perquè fa les classes disteses, fomenta la creativitat dels nois i les noies, i estimula les ganes d’aprendre. Si s’acompanya això amb uns espais còmodes, que facin que docents i alumnat se sentin especials, importants, que són la prioritat dels equips directius, l’èxit està garantit. Cal crear un clima agradable de treball, com ja vam fer en la nostra BiblioTerra: mobles nous, prestatgeries de color, racó del lector, novetats editorials a la vista, possibilitat de suggerir compres… i els alumnes es barallen per trobar una butaca lliure durant l’hora d’esbarjo o un espai disponible en la llarga taula de treball o a la zona d’ordinadors. Ara hi hem sumat aules amb parquet, cadires de colors, taules rodones, espais de discussió… Això sí, un projecte d’aquesta envergadura obliga a una coordinació mil·limètrica i a una gran generositat entre companys: allunyar-nos de la nostra zona de confort a l’aula implica ajudar-nos, investigar, preguntar, replantejar… Aprendre, en definitiva. I és que en el treball per projectes, el docent és un aprenent més. I aprendre és divertit.