Diàleg 60a EE: PROGRÉS I RETROCÉS
Ramon Grau i José Sánchez Tortosa | Divendres 4 de juliol de 12:30h a 14h
Les formacions de 20 i 30 hores inclouen la participació en les diferents activitats formatives del Tema General. Cada formació, segons la seva durada i organització, demanarà la participació a 2, 3 o 4 activitats. No hi ha inscripció prèvia, però al final de la sessió caldrà justificar l’assistència mitjançant un formulari que es facilitarà durant l’acte.
En aquest diàleg els ponents faran una anàlisi de com han anat evolucionant les polítiques educatives des de l’arribada de la democràcia fins a l’actualitat, fent especial èmfasi a les últimes dècades. També es vol fer una revisió de l’evolució de les polítiques educatives, enteses com a eines al servei d’una determinada concepció de la infància i de l’aprenentatge, que s’ha anat configurant al llarg del temps. Parlarem d’escola pública, de ràtios, de currículum escolar i universitari. I la pregunta és la següent: l’educació progressa o observem retrocés en alguns aspectes? Analitzarem aquestes tendències.
Els ponents tindran un diàleg obert amb un fil conductor amb la idea d’analitzar l’evolució de les polítiques educatives i el seu impacte en el sistema educatiu i el currículum. Els participants podran participar en qualsevol moment per tal de qüestionar als ponents o bé aportar les seves idees. Al final de la sessió, es demanarà un document de reflexió sobre les idees exposades, l’opinió personal i professional i la reflexió envers la realitat del seu centre.
Objectius
- Conèixer l’evolució de les polítiques educatives a Catalunya, a l’Estat i la tendència global, en relació amb la dialèctica progressisme-conservadorisme.
- Identificar els elements positius i negatius de les lleis educatives, i la seva implementació a les aules.
- L’impacte de les polítiques educatives en l’evolució de l'escola pública davant de la pobresa educativa, escolar, acadèmica i vital.
Continguts
- Com definir, classificar i caracteritzar riquesa i pobresa educativa, i esbossar una genealogia històrica que permeti entendre les mutacions i evolucions de l'escola pública davant de la pobresa educativa, escolar, acadèmica i vital.
- Estudiar les polítiques educatives del passat i del present en relació amb la dialèctica progressisme-conservadorisme, analitzant les idees de progrés i de reacció i el possible fetitxisme de la innovació (neolatria pedagògica) davant del de la tradició (neoludisme) tenint en compte els contextos socioeconòmics, tecnològics i tecnològics.
- 1990-2025, 5 lleis educatives. Què hi ha al darrere d'aquest vaivé legislatiu? Què és el que inspira els diferents marcs normatius que incomoda tant a uns i a altres?
- El camí de la llei a l'aula (i l'abisme enmig...) Que queda de la llei quan, a través dels decrets i altres documents, arriba a l'aula?
- Explorar les vies per fomentar la riquesa escolar, intel·lectual, acadèmica i vital en el present a partir de l'escola realment existent determinada per les condicions històriques, tecnològiques, demogràfiques, polítiques, socials, econòmiques i culturals de l'era digital (sobre la riquesa i la plenitud biogràfica en el marc determinant de les institucions).
Amb la participació de:
Ramon Grau és llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona i catedràtic de secundària en l’especialitat de Biologia i Geologia. Amb més de quatre dècades d’experiència docent, ha exercit com a professor a l’escola Casp i als instituts Badalona IX i Quatre Cantons de Barcelona, on també va assumir tasques de direcció. Ha estat subdirector general d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, liderant l'equip que va dissenyar els nous currículums de primària, ESO i batxillerat. / Foto: Joan Cortadellas
José Sánchez Tortosa és doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, professor de secundària i escriptor. Ha publicat assaigs com El profesor en la trinchera (2008) i El culto pedagógico. Crítica del populismo educativo (2018), on qüestiona les derives de l'educació contemporània. També ha coescrit obres sobre l'Holocaust.