"Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)", d'Agustí Corominas

"Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)", d'Agustí Corominas, és una publicació editada per Rosa Sensat dins del marc de la celebració dels 100 anys d'Escoles d'Estiu (1914-2014). L’estiu de 1914 –ara fa justament 100 anys–, la Diputació de Barcelona va organitzar la primera Escola d’Estiu per a mestres; l’estiu següent seria ja la Mancomunitat de Catalunya (que aplegava les Diputacions de les quatre províncies catalanes) qui organitzaria la segona. Aquesta és la història oficial, que sovint deixa en un segon terme que les primeres Escoles d’Estiu reals s’organitzaren (amb noms diversos) els anys 1903 i 1904 per iniciativa dels mateixos mestres de les escoles públiques, al marge de les administracions, sense altres recursos que els que hi esmerçaren els participants i sense cap tipus de certificació. Una història oficial que sol oblidar també que les primeres Escoles d’Estiu oficials es van organitzar d’esquena, sinó en contra, a les organitzacions dels mestres públics catalans, de manera que la confluència entre la iniciativa de base i la institucional no es donaria, almenys parcialment, fins a l’Escola d’Estiu de 1922 i, més endavant, ja d’una manera molt més evident i efectiva, durant els anys de la Segona República, fins al 1936. Aquest opuscle vol fer memòria d’aquesta història, original i pionera, de formació permanent dels mestres, de desenvolupament professional autogestionat, no exempta, però, de contradiccions i de conflictes, per reivindicar-la com a pròpia i necessària, per infondre nova saba, un nou sentit, a l’educació catalana en aquests temps d’incertesa i alhora d’esperança, i per fer front als nous dirigismes amb iniciatives i projectes autònoms i lliures.

Documents