Ignasi Blanch: "Una societat sense art perd valors que ens connecten amb la llibertat"

L’imaginari d’Ignasi Blanch és reconegut en el terreny artístic nacional i internacional. Actualment, Blanch dedica gran part del seu dia a dia a la il·lustració, però el seu estil de vida és l’art amb totes les seves manifestacions. Així, entre tallers didàctics, xerrades, activitats vinculades al món editorial i projectes de pintura social, l’artista de Roquetes (Tarragona) ens il·lustra la 56a Escola d’Estiu: “Reconèixer l’essència de l’escola. Fer de mestres des dels perquès”. Avui, ens acompanya per conèixer de prop la seva manera d’entendre l’art i d’aplicar-lo en la societat.  https://www.youtube.com/watch?v=mMFnQcu7h28 Arranquem l’entrevista mirant enrere… L’art és la teva vocació, paraula que prové del llatí i que significa ‘crida’. 

• Quan arriba aquesta crida a la vida d’Ignasi Blanch? 

Sempre he sigut un nen molt inquiet i amb el neguit de dibuixar. Recordo guixar les parets de casa i les llibretes dels meus germans, fins al punt que van numerar els fulls per tal que no els robes per dibuixar. També gaudia fent crònica dels esdeveniments socials! [riu] La casa on vaig créixer estava davant l'església i acostumava a dibuixar els casaments i els enterraments que veia. D'ençà que vaig descobrir que m’apassiona l’art, he tingut la sort de comptar amb el suport dels meus pares i amb l’estímul de professores referents, com la Cinta Sabaté, escultora i professora de dibuix. Agraeixo molt la petjada que em va deixar quan era un adolescent una mica perdut i em va animar a enfocar la meva vida cap al dibuix. Ara som molt amics i compartim converses sobre art i cultura.

Sens dubte, el paper dels mestres d’art que t’ajuden a iniciar-te en aquest itinerari és molt important.

De la teva passió n’has fet la teva professió! Et vas llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i especialitzar en tècniques d’impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien, a Berlín. 

• Què et va portar a continuar la teva formació artística a la capital alemanya de finals dels vuitanta i primers dels noranta?

La carrera de Belles Arts aporta coneixements artístics en general que valen molt la pena, però volia especialitzar-me en alguna disciplina que m’apropés més al món de la il·lustració. Així, amb quatre amics vam decidir anar a la ciutat que aleshores més prometia en l’àmbit de projectes alternatius i culturals a Europa: Berlín. Vam marxar amb pocs diners, però molta il·lusió!  Hi vivies quan va caure el mur i avui ets l’únic representant català i espanyol en el projecte històric East Side Gallery, 1,3 quilòmetres de longitud plena de murals d’artistes de tot el món.  [gallery columns="2" size="medium" ids="103346,103343"]

• Explica’ns com va ser l’experiència professional i personal de formar part de la galeria d’art a l’aire lliure més llarga del món. 

És la casualitat que ha marcat el meu itinerari! Quan va caure el mur va haver-hi una galerista, la Christine MacLean, que va proposar guardar un espai per tal que artistes de tot el món hi pintessin a sobre. Es va celebrar un concurs per escollir el representant de cada país i el jove Ignasi carregat d’il·lusions es va presentar.  En aquell moment, els participants no pensàvem que els nostres treballs seguirien avui dia presents a la ciutat alemanya. Òbviament, després de tants anys, s’han hagut de restaurar i cuidar en la celebració dels seus aniversaris. Per a mi és una cita molt important, tant que aquest any 2021 participaré en l’esdeveniment del 60è aniversari de la construcció del mur.

• La teva proposta va ser l’obra “Parlo d’amor”, la qual té una reproducció a mida real a la teva ciutat natal, Roquetes.

Exacte! D’alguna manera la litografia “Parlo d’amor” és testimoni dels treballs que estava fent a un centre de gravat de Berlín. Reflecteix l’amor i les experiències pròpies viscudes en aquesta ciutat.  De la teva obra a L’East Side Gallery han passat trenta anys. En tot aquest temps, has construït una trajectòria artística vinculada a la pintura, el gravat, el mural, l’art plàstic i la il·lustració. 

• Amb tot, com et definiries com artista? 

Em defineixo segons les circumstàncies i el projecte. Quan treballo per a llibres, els il·lustro i, per tant, sóc il·lustrador. Tanmateix, el concepte d’artista plàstic o visual m’agrada més, donat que faig murals, cartells, intervencions en públic… Sento que el concepte artista és més ampli i el trobo bonic, tot i que costa dir-ho d’un mateix.

Al final, però, la vida la dedico cap a la vessant artística, és el que faig i el que sóc. 

Sabem que més enllà de ser il·lustrador de professió, dediques gran part de la teva carrera al seu ensenyament a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona.  

• Què vols transmetre als i les alumnes? 

Intento que els meus alumnes estiguin més d’acord amb el que volen fer, que és dibuixar. Penso que dibuixant ets més feliç. He fet créixer un projecte educatiu que va crear i coordinar durant nou anys la il·lustradora Maria Rius. Jo en porto vint-i-tres sent  fidel a la seva idea: obrir portes a molta gent, sobretot noies, que han tingut altres estudis o especialitats i que, per fi, volen retrobar-se amb aquesta part seva de persona que dibuixa i que vol dedicar-s’hi. Procuro obrir una via laboral i generar itineraris perquè puguin ser més felices, fent créixer la part artística que havia quedat amagada. És una tasca que m’agrada i valoro moltíssim, més en l’any que vivim, en el qual tot marxa cap a la banda digital. El centre educatiu on imparteixes classes és una escola d’adults.

• Què destacaries de la feina artística-educativa amb persones adultes que ja tenen una experiència de vida?

És un plaer perquè tenen experiència vital i experiència acadèmica. Per tant, parteixo d’aquests coneixements per construir. Quan parlo de construir em refereixo a sumar les seves aptituds, capacitats i trajectòria, per tal de veure què esdevindrà de persona que dibuixarà.  Cal vigilar també el judici, és a dir, s’ha de partir d’un anàlisi que sempre sumi i que sigui positiu. Una mirada que ens ajudi a tenir perspectives de futur en aquest treball artístic que descobreixen. No només portes el teu art a les aules, també trasllades els teus dibuixos als hospitals, a través de la decoració de les habitacions. [caption id="attachment_103349" align="alignnone" width="10800"] Murals infantils a l'hospital Vall d'Hebron[/caption]

• De quina manera l’art pot tenir un impacte positiu en la salut i el benestar de les persones hospitalitzades i els seus familiars?

Proposar un imaginari visual a nens i nenes pacients que es troben en un moment delicat i d’adversitat, els convida a evadir-se i a recordar que la vida hi és més enllà de l’estat de trànsit de dolor que estan passant. Crec profundament amb això i motivo als meus alumnes a afegir-se a aquest tarannà artístic vinculat a la salut. 

•  Ens podries compartir alguna anècdota que t’hagis emportat? 

N’hi ha moltes! El que sol passar és que neix una amistat entre els infants i les il·lustradores. Els nens i les nenes amb les seves famílies ens escriuen cartes després, quan s’han curat.  Això és molt bonic i especial, ja que veus que realment funciona i que els marques de per vida.

• Entenc que has volgut seguir vinculat a altres projectes en l'àmbit sanitari?

Sí! No m'ho esperava, però la vida m'ha portat per aquest camí. Col·laboro periòdicament amb dones molt interessants, intel·ligents i amb molta força, a través dels meus dibuixos. Elles són Mechthild Rex-Najuch, terapeuta alemanya que introdueix el dibuix per ajudar a portar millor i superar el dolor; i, Olivia Newton-John, cantant i actriu australiana que vigila com l’art i, sobretot, la música pot repercutir en la millora del càncer. 

M'il·lusiona molt tenir una relació professional i d’amistat amb persones que a través de les seves experiències tenen un impacte en la societat. Treballar amb elles és aprenentatge i una petita illa que surt d’un món convencional.

En aquest sentit, també tinc el plaer de col·laborar amb Myriam Mézières, mite del cinema europeu de finals de la dècada de 1980 i musa del director Alain Tanner, en el seu llibre autobiogràfic. Seguint amb la teva implicació en la societat a través de la pintura social, enguany has il·lustrat el tema de la 56ª Escola d’Estiu de Rosa Sensat: ‘Reconèixer l’essència de l’escola. Fer de mestres des dels perquès’. 

• Quina és l’essència de la teva expressió artística?  

Treballar des de la introspecció, dibuixar la vida més com la sento que com la veig. 

• Ens podries parlar del procés creatiu del cartell?

Vaig rumiar i dibuixar molt fins que va aparèixer el punt poètic, el qual pren forma a través dels personatges que veieu a la imatge.  En el moment que vivim, sort de les persones que es dediquen a creure i  treballar per a la formació de la societat perquè aquesta pugui tenir una mica de positivitat de cara al futur. 

Tinc admiració absoluta per totes les persones que es dediquen a la formació en les diferents etapes. Respecto la feina dels i les mestres, que resolen a vegades allò que no es resol en altres espais. Volia ressaltar que el col·lectiu no només imparteix coneixements i educació, sinó que hi ha una part d’afecte, d’altruisme, de pensament, de valors… Ho he plasmat amb una desfilada on els personatges, amb papers i carpetes, reparteixen unes flors, que representen els valors. 

El cartell està fet amb llapis i pintura guaix, també coneguda com a pintura plàstica. Això respon a una proposta personal de treballar tot a mà. La meva obra està feta amb el traç directament des de la mà, el pensament i el cor. La intenció és que qui ho tingui davant pugui veure l’experiència del gest. Crear obra final a partir de material tangible és l’opció que escullo perquè em sembla més humanista. [gallery size="medium" columns="2" ids="103355,103360"]

• Els colors s’identifiquen amb l’expressió de les emocions i en la teva obra podem observar que és així. Quin missatge hi ha darrere la tria de colors pel cartell de l’Escola d’Estiu?

Molt sovint treballo amb el blau, un color que té una mirada nostàlgica, que no negativa, al passat i a la vida. El cartell de l’Escola d’Estiu, però, em semblava que havia de ser una explosió d’alegria i de llum. El groc i els colors ataronjats són vitalistes i representen la força i la necessitat que tenim de l’educació i la cultura per sobreviure.

• De color taronja també apareixen uns peixos en el vestit d’una de les noies del cartell!

És un cop d’ull a les Terres de l’Ebre, sobretot, a la gent que viu al Delta i que està passant-t’ho malament.  Aquest estampat de peixos, que a vegades faig en alguns dibuixos, és un “ei que hi sou al sud de Catalunya”. 

• Com a artista vinculat a l’àmbit educatiu i sanitari quin paper consideres que té o hauria de tenir l’art i el sector cultural per abordar aquest moment tan complex?

Una societat sense cultura i sense art perd tot un seguit de valors que ens connecten amb la llibertat. Si tens art i llenguatge abstracte, estàs més proper al pensament lliure. En canvi, si no el tens, estàs més a les mans de possibles pensaments unificadors.

Més que mai hem de tornar a fer un crit fort al llenguatge artístic perquè torni a tenir el seu espai. Un clam a entendre que la cultura és indispensable. 

•  Ahir vas presentar presencialment el conte El Rei Granota!

Sí, malgrat la Covid-19 ara mateix estic presentant tres llibres alhora i estic molt il·lusionat. El Rei Granota és un llibre molt divertit, una proposta educativa i musicada per fer pensar als més petits. Convida a fer una reflexió de la monarquia, a partir de la història d'un rei esbojarrat. És un plaer quan et proposen literatura de qualitat per il·lustrar, com els clàssics ‘Cartes a un jove poeta’, de Rainer Maria Rilke, i ‘Crim i càstig’, de Dostoievski.  [caption id="attachment_103396" align="aligncenter" width="300"] Presentació del llibre 'El Rei Granota' a la llibreria Casa Anita, Barcelona[/caption]