Editorial. Construïm Infància

Any nou, revista nova. Aquest cop la dita ens juga a favor i presentem una nova infància després d’un llarg procés de mirar endins per després sortir a fora. Defugir la moda i l’estètica ‒també en el món educatiu‒ és gairebé un acte de resistència. Però, alhora, revisar els elements que conformen la revista infància ajuda a recol·locar l’essencial, l’important, l’urgent, l’imprescindible i el necessari, en diàleg amb interessos, intencions i propòsits. Reconstruïm, perquè revisar és més necessari que mai quan destruir sembla estar a l’ordre del dia en una societat en què l’educació és massa fàcilment la culpable de tots els mals existents. Reafirmem seccions i temàtiques perquè cadascú trobi sempre el seu lloc a les nostres pàgines. Parlem d’actualitat, donem veu als consells de redacció de la revista, fem visibles experiències reals, posem en valor l’equip, connectem amb la societat, fem literatura i poesia. En definitiva, pretenem abordar la infància des de tots els llocs possibles. Renovem apunts per incorporar noves veus i noves mirades, apostem per una nova estructura i construïm una nova revista infància que incorpora il·lustracions a les portades amb la intenció que cada número provoqui una aturada en sec per cercar-ne els detalls. Coconstruïm fent equip, convençuts que això és el que dona veritable sentit a la feina de fer de mestre, quan la solitud ens fa vulnerables davant l’Administració, les lleis i les polítiques. Sumem pensaments per ampliar coneixements, perquè pensar junts i mirar-se als ulls permet confrontar idees i pensaments, però alhora fa de mirall en una immediatesa de vegades poc atenta i massa mecanitzadament repetitiva. Dialoguem i ens escoltem, obrim debats i reflexions al voltant de binomis triats pels consells de redacció, conscients de la importància de trobar l’equilibri en un món cada dia més situat als extrems. Continuem donant veu a mestres i professionals, amb la mateixa responsabilitat del primer dia d’omplir les pàgines d’Iinfància de textos rigorosos que siguin font d’inspiració i revisió constant, que motivin, remoguin i ens belluguin del lloc, perquè estrenem any, estrenem imatge, però mantenim el nostre compromís constant amb l’educació i la infància. Gràcies per ser-hi un any més. Llegir-nos és també un veritable acte de resistència. Creure-hi és el que ens anima a quedar-nos i continuar.