Una reflexió sobre els temps líquids que vivim, sobre la celeritat màxima de l’«educació actual», marcada moltes vegades per un calendari acadèmic que angoixa. «Hi ha qui imagina l’oblit com un dipòsit desert, una collita del no-res, i, això no obstant, l’oblit és ple de memòria.» Mario Benedetti La llegenda grega recollida per Plutarc1 explica q...